La floració de l'herba dels esperits
En un dels panells que jalonen l'itinerari històric del Saler, entre el poble i la platja, llegim sobre els usos tradicionals de les plantes de la Devesa. Entre elles, es fa referència a l’estepa d’arenal, una de les sis espècies ibèriques del gènere Halimium —Halimium halimifolium és el seu nom científic—: «Destaquen, entre altres, l'ús de les branques del galceran per a la pesca de la sépia, el de les branques de l’estepa d’arenal per a protegir dels mals esperits qui queia malalt o moria, el de les branques de la murta i del llentiscle per a la confecció d'estores utilitzades per a engalanar els carrers en les processons i festes, el de les cendres de les soses per a produir sabó, l'arrel del lliri groc per a trobar i conservar l'amor, i el de la fusta de diferents arbustos, sobretot de l’arçot, com a combustible per als forns» (Servici Devesa-Albufera, Ajuntament de València).
Pertanyent a la família de les cistàcies, les conegudes «jaras» —en castellà— o estepes, i conegut localment com a herba dels esperits, precisament per les propietats transcendents del fum de les seues fulles i branques en cremar-se, l’estepa d’arenal destaca als buits de les dunes de la Devesa. La distingeixen les fulles i tiges pàl·lides i piloses i, sobretot, en època de floració, entre maig i juny, les flors grogues de cinc pètals idèntics a sovint puntejats amb unes característiques taques morades —com veiem en les fotos que ens envia Víctor París—.
A les setmanes vinents, una excursió per la Devesa compta amb l'al·licient —un altre més entre tants— de poder admirar aquest arbust propi de la màquia i la garriga mediterrànies.
